Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL EN ELS DOCENTS

Un docent del segle XXI ha de tenir una sensibilitat didàctica en relació amb les tecnologies de la comunicació com a recurs de grans potencialitats educatives i com a coneixement d'aquestes tecnologies orientades a facilitar entorns d'aprenentatge rics que puguin arribar a ser una gran oportunitat de millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge.

Font: Istock, banc d'imatges gratuïtes

En una societat de revolució tecnològica com la que estem vivint actualment, crec que és molt important que el professorat es formi en les TIC i els processos d’ensenyament-aprenentatge es basin en aquestes. Les TIC cada vegada més formen part del dia a dia de l’estudiant. Fa uns anys per buscar informació per a l’elaboració d’un treball buscàvem a l’enciclopèdia catalana o a altres llibres a les biblioteques. Actualment, s’obre el google i/o altres pàgines d’internet i es busquen fonts fiables que ens puguin donar la mateixa informació. Anteriorment els treballs s’elaboraven a mà, en lletra lligada. Actualment, quin jove es planteja escriure manualment un treball i presentar-lo en aquest format?

Segons una enquesta elaborada per Barómetro Social Observados (2018) “los españoles han incorporado la tecnología a su vida satisfactoriamente, puesto que el 75,9% de los entrevistados se sienten cómodos o muy cómodos con su uso, mientras que el 21,2% se sienten poco o nada cómodos. Igualmente, es favorable su opinión con respecto a la accesibilidad de las tecnologías. Para un 72% de los españoles es fácil incorporarlas a su vida cotidiana.”

Això demostra que les necessitats de la societat han canviat, i per tant també ho han de fer els processos d’ensenyament, s’han d’adaptar a aquestes. Altrament l’educació formal quedaria desfasada de la realitat socioeconòmica actual.

Per aquest motiu és important que el professorat adquireixi competència digital (en major grau de la que tenen els alumnes, que és molta) i pugui transmetre-la als estudiants. Considero que això és el que estem fent en aquesta assignatura i al llarg de tot aquest màster: tot treballant continguts de FOL, coneixem i apliquem les eines TIC. Seguidament adjuntaré algunes evidències.

-       Aquest portafoli digital no deixa de ser una evidència de la importància d’adquirir competència digital com a futurs professors.

-       Link a Google forms: Un test sobre FOL que vaig realitzar en una assignatura del màster el curs passat:

https://docs.google.com/forms/d/1KPOSGPzeZqhDfaQO7kXHpALr2-C89158MRF9RkuTaH4/viewform?edit_requested=true

-       Link de la revista de FOL elaborada amb el Calameo per una assignatura del curs passat:

https://www.calameo.com/books/005748109ed42cc6f6fee

-       Link al prezi, sobre el mapa conceptual que vaig realitzar per la fita1.1 d’aquesta assignatura:

https://prezi.com/p/sp89rjjhgzt1/

Personalment considero que em cal adquirir més competència digital com a futura professora d’alumnes de l’era 2.0. El màster em permet conèixer molts recursos i eines a utilitzar amb l’alumnat i està molt bé. Tot i així, em costa moure’m amb aquests programes. Una crítica constructiva que em faig i que espero anar-hi posant remei.

Llegint l’article recomanat per a la realització d’aquesta reflexió al portafoli, el Marc comú de competència digital docent, INTEF (2017), considero que competencialment, jo tindria un nivell intermedi B2: “Esta persona posee un nivel de competencia intermedio, por lo que, de forma independiente, respondiendo a sus necesidades y resolviendo problemas bien definidos, puede desarrollar su competencia digital.”. Per ser un docent amb competència digital i generar processos d’ensenyament aprenentatge a través de les TIC, crec que caldria estar en un nivell avançat, ja sigui el C1 (“Esta persona posee un nivel de competencia avanzado, por lo que puede guiar a otras personas para desarrollar su competencia digital.”) o encara millor, el C2 (“Esta persona posee un nivel de competencia avanzado, por lo que, respondiendo a sus necesidades y a las de otras personas, puede desarrollar su competencia digital en contextos complejos.”).  Per tant tinc una assignatura pendent en quant a adquirir una major competència digital.

Aquesta activitat m’ha permès també aprendre com utilitzar fotos lliures de copyright. El document que ens va passar la professora és molt interessant. I això m’ha permès descobrir pàgines d’imatges lliures i gratuïtes a internet, com l’iStock. També he après a citar-les i referenciar-les de forma correcte. D’altra banda, he après què era una llicència Creative Commons i com usar-les. Crec que l’alumnat, ha de ser molt conscient d’aquests dos conceptes per tal que puguin aprendre a utilitzar recursos, imatges, etc. respectant els drets d’autor, així com també ser conscients de la importància de la seguretat, de protegir dades personals i la seva identitat digital. Això correspondria a l’àrea competencial que fa referència a la “seguretat” en el  Marc comú de competència digital docent, INTEF (2017). Considero que és quelcom important a poder incidir-hi i treballar-ho amb l’alumnat, atès que actualment no s’explica a les escoles ni instituts i es permeten fer treballs agafant fotografíes, etc. sense tenir-ho en compte.

Finalitzo la reflexió reforçant de nou la importància com a docents d’adquirir habilitats digitals, és a dir, saber-nos moure i utilitzar les TIC en el nostre dia a dia i sobretot, en el cas que ens ocupa, per poder generar processos d’ensenyament-aprenentatge. Això és el que ens permetrà desenvolupar-nos professionalment per poder gestionar intervencions educatives actuals i significatives per a l’alumnat. Al llarg d’aquesta assignatura espero poder-me enriquir cada vegada més d’aquestes habilitats digitals.

-       Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación de profesorado (2017). Marco común de competència digital docente. Ministerio de Educación, cultura y deporte. Recuperat a 25 de novembre de 2019 des de http://aprende.intef.es/sites/default/files/2018-05/2017_1020_Marco-Com%C3%BAn-de-Competencia-Digital-Docente.pdf

-       Muñiz, M. (2018, 15 de novembre). La revolución tecnológica ya es dueña de nuestra vida cuotidiana. Diario el Mundo. Recuperat a 18 de desembre de 2018 des de https://www.elmundo.es/tecnologia/2018/11/15/5bec5eb6ca4741e9258b45e7.html

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.

EL PORTAFOLIS, PER QUÈ I PER A QUÈ?

El portafolis, eina desconeguda fins fa poc per mi, crec que és un bon recurs per recollir totes aquelles reflexions d’experiències d’aprenentatges i evidències en un espai concret, el portafolis. Permet mostrar tota la feina que s’ha elaborat durant un temps determinat (curs, assignatura...) i així evidenciar de forma reflexiva la seva evolució i grau de coneixement. En el cas de l’e-portafolis, a més a més, es treballa la competència digital, quelcom molt important en l’actualitat.

Segons la Generalitat de Catalunya (xtec.cat, s.d.), “el portafolis digital de l’alumne/a consisteix en una selecció d'evidències recollides de manera reflexiva al llarg d'un període de temps determinat i presentades en un suport digital. És un sistema que es pot integrar al sistema d’avaluació en el procés d'ensenyament i aprenentatge amb un objectiu concret… L’alumne/a el pot utilitzar per demostrar el seu aprenentatge, habilitats i competències. Per al professorat és un mitjà per al seguiment d’un procés d’aprenentatge, que pot ser un projecte, un crèdit, un curs, un cicle...”

Tal i com s’explica a l’article facilitat per a aquesta reflexió, (Barberà, Bautista, Espasa i Guasch, 2006), un portafolis es pot utilitzar per pràctiques molt diferents: al món educatiu, a les empreses... però en el fons, “en todos estos casos el portfolio es un instrumento que tiene como objetivo común la selección de muestras de trabajo o evidencias de consecución de objetivos personales o profesionales que, ordenados y presentados de un determinado modo, cumplen la función de potenciar la reflexión sobre cada una de las prácticas (educativas, profesionales o civiles) (Barberà, 2005, citat per Barberà, Bautista, Espasa i Guasch, 2006).

I al meu parer, aquest és el “quit” de la qüestió. Per mi, l’important del portafoli és que tu mateix/a puguis elaborar un recull de forma reflexiva i puguis avaluar-te. El portafoli permet generar una valoració personal qualitativa, fet que en el món educatiu gairebé mai ha estat així, doncs no s’ha donat peu a aquesta avaluació personal, sinó que tu realitzaves un examen i el/la mestre/a el corregia i et posava una nota. L’estudiant no tenia l’oportunitat de poder-se autoavaular i reflexionar sobre el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Tal i com expliquen Barberà, Bautista, Espasa i Guasch (2006), “esta dinámica crea una situación de regulación educativa y de comunicación didáctica de interés para el estudiante que emite la valoración, para aquel que la recibe y para el grupo de la clase”.

Crec que és molt important poder reflexionar sobre el teu procés d’ensenyament-aprenentatge, com a alumne. La reflexió porta a desenvolupar esperit crític, aspecte molt important a fomentar en la societat actual a la qual vivim. No som robots mecanitzats els quals reproduïm coneixements (logicomatemàtics o lingüístics) literals que ens han transmès, com semblava que eren els alumnes fa 40 anys. Anteriorment els professors donaven uns certs continguts i els alumnes havien d’estudiar-se’ls i avocar tot el seu coneixement en un examen. No hi havia reflexió, no hi havia opinió. El que deia el llibre o el professor, era inqüestionable i te l’havies d’”empollar” de forma literal. En canvi, actualment això està canviant. Un portafoli, o una reflexió sobre els continguts estudiats-apresos, permet analitzar-te, identificar els teus punts forts i dèbils a nivell d’aprenentatges, donar l’opinió sobre allò que has après, sobre la seva utilitat, etc. Per mi, aquest és el veritable sentit del portafolis. I aquesta reflexió autopersonal, reflecteix molt bé les necessitats de la societat actual, on no té més èxit aquell qui té més “coco”, sinó aquell qui més reflexió personal ha fet, qui més s’ha autoanalitzat i qui més creativitat ha aplicat. Hi ha una frase cèlebre de l’Albert Einsten que ho reflecteix molt bé: “La ment intuïtiva és un regal sagrat. I la ment racional un fidel servent. Hem creat una societat que honra al servent i s’oblida del regal”.

   Font: Istock, banc d'imatges gratuït

Al meu parer, això va molt lligat amb el desenvolupament de les intel·ligències múltiples. Com ja hem dit, tradicionalment i malauradament, encara a l’actualitat, a l’escola es reforcen molt els aprenentatges logicomatemàtics i lingüístics i per tant, es treballen bàsicament aquestes dues intel·ligències. Però en la societat actual, tan fragmentada, tan especialitzada, tan variada, es fa necessari desenvolupar moltes altres intel·ligències: sobretot la interpersonal i la intrapersonal. El portafoli, al meu entendre, vindria a ser una  aproximació a aquestes, doncs permet generar reflexions, que ens guien a prendre unes decisions, qüestionar-te certs aspectes, etc. 

D’altra banda, per a un professor/a, el portafoli pot servir per presentar-se, per compartir coneixements i opinions, per generar debat amb el seu públic usual del portafoli, per publicar articles i treballs, etc.

Una evidència seria el propi portafoli que estic creant. Una altra seria aquest fragment que seguidament adjunto, el qual és una reflexió del procés d’ensenyament-aprenentatge que vaig redactar l’any passat en una assignatura d’aquest mateix màster, en la qual també havíem d’elaborar un portafoli, en aquest cas, no digital:

“Si fer un treball en grup de forma presencial a vegades ja és complicat, fer-ho quan curses un màster a distància encara ho és més, ja que no coneixes la gent amb la qual treballes; la feina es fa de forma asincrònica; la gent sol treballar i a la vegada estudiar així com pot tenir responsabilitats familiars de manera que la implicació de cadascú i el temps de dedicació pot ser molt diversa, etc. En definitiva, l’organització sol ser més dificultosa. És per això que la comunicació i la interacció entre els membres de l’equip és bàsica. Considero que al llarg del semestre, hi ha hagut molt de diàleg entre els membres així com la interacció ha estat activa, de manera que ha permès treballar en equip i construir un índex justificat de la revista de forma cooperativa. “

-       Generalitat de Catalunya (s.d). Portafolis digital. Recuperat en data 25 de noviembre de 2019 des de http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/portafolis/

-       Barberà, E., Bautista, G, Espasa, A., Guasch, T. (20016). Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red. UOC: Catalunya. Recuperat en data 25 de noviembre de 2019 des de http://rusc.uoc.edu/rusc/ca/index.php/rusc/article/download/v3n2

-barbera-bautista-espasa-guasch/287-1205-2-PB.pdf

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.

REFLEXIÓ SOBRE LA FITA 1

Referent a la fita 1, crec que he assolit els continguts. L’objectiu d’aquesta era que ens familiaritzéssim i ens ubiquéssim amb el mòdul de FOL dins els cicles formatius de Formació Professional i diferenciar-lo d’altres matèries amb nom i/o continguts similars que es cursen en altres etapes.

Aquesta activitat m’ha permès endinsar-me en la matèria de FOL i veure'n el currículum docent amb els continguts, les hores de dedicació, la organització temporal i en unitats formatives, etc. Això m’ha ajudat molt a situar-me, doncs la veritat és que estic cursant el màster en dos anys i l’any passat anava una mica perduda, doncs no sabia ben bé de què tractava aquest MP. Les activitats que havíem de fer a les altres assignatures, tocaven la matèria però en cap moment vam haver d’agafar el currículum i analitzar-lo tant, de manera que aquesta fita m’ha ajudat molt a situar-me. També pel que fa a EiE, MP força desconeguda per mi fins aleshores.

El que he trobat també de molta utilitat en aquesta fita és el fet que, un cop elaborat el mapa conceptual, tota aquella informació l’havíem de comunicar a les famílies, transformant-la en coneixement i aplicant-la en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Al meu parer, és diferent haver de fer una cerca d’informació, que haver d’explicar aquesta informació cercada, doncs aquesta última obliga i a la vegada facilita la comprensió.

Evidències de l’assoliment d’aquesta fita són el mapa conceptual del sistema educatiu i concretament el mòdul de FOL al “prezi”, i el vídeo explicatiu del MP de FOL als pares. Seguidament els adjunto:

Link al prezi: https://prezi.com/p/sp89rjjhgzt1/

Vídeo presentació del MP de FOL als pares i mares:

 En quant a les competències del màster, crec que les que més he pogut treballar i assolir amb el desenvolupament d’aquesta activitat han estat les següents:

1. Disseny, gestió i planificació per la labor i la intervenció educativa: ja que el fet d’elaborar un mapa conceptual del MP de FOL i la posterior presentació dirigida als pares i mares, m’ha permès adquirir una sèrie de coneixements i habilitats bàsiques que ha de tenir un docent de FOL.

2. Comunicació, interacció personal i treball col·laboratiu: malgrat aquesta fita fos individual, s’ha treballat l’habilitat comunicativa quan hem hagut de gravar un vídeo explicant als pares i mares de què tractava el MP de FOL.

3.  Entorn educatiu per al desenvolupament professional i la intervenció educativa: atès que l’elaboració del mapa conceptual amb el “prezi” m’ha permès millorar la meva competència digital i conèixer una nova eina TIC.

4. Orientació, la tutoria i l’assessorament a l’estudiant i famílies: amb l’elaboració del vídeo, el que es pretenia era orientar i assessorar als pares i mares sobre el MP de FOL.

Reflexionant sobre aquesta activitat i els continguts del MP de FOL, i comparant amb la meva no molt llunyana experiència a l’institut i a l’educació postobligatòria, m’he adonat que, al meu entendre, FOL té un nucli formatiu molt important. La UF1, d’incorporació al treball, hi ha un nucli formatiu que parla de la gestió de conflictes i el treball en equip. Penso que és summament important parlar d’això, doncs en una societat cada vegada més fragmentada i especialitzada, es fa cada cop més palesa la necessitat de coordinació i de treball en equip entre professionals. Aquest fet, genera la necessitat d’interrelació entre uns i altres i per tant, inevitablement, es donen conflictes, de manera que és molt important saber-los gestionar. A més, en aquest nucli formatiu, també es parla de comunicació assertiva, habilitat molt important pel bon desenvolupament social, professional i personal d’una persona, i ben necessària per afrontar els reptes actuals.

Tot i així, penso que els continguts no són suficients. Al meu entendre, caldria donar-hi més èmfasi, i parlar tant a la formació postobligatòria, que és el que ens ocupa actualment, com a l’obligatòria (ESO, primària i pre-escolar) d’educació emocional i d’habilitats socials de forma transversal i/o introduir-ho al currículum educatiu tot creant una nova assignatura. Malgrat tot això no és així. Vivim en una societat on ens necessitem els uns als altres, on hem d’interactuar. Però com ho podem fer, si a l’escola no ens ensenyen a fer-ho bé, a ser assertius, a posar límits, a dir “això no ho vull perquè no em fa sentir còmode”, a treballar cooperativament, a gestionar conflictes, a negociar, a empoderar-nos, etc.? Realment és més necessari aprendre a fer una arrel quadrada, que segurament no et servirà per res més a la vida, que aprendre a comunicar-nos i a relacionar-nos? A quina assignatura d’ESO se’n parla, d’això? A no ser que el tutor estigui una mica sensibilitzat en el tema i ho pugui treballar en hores de tutoria, en cap. En una societat tan especialitzada i fragmentada com la que vivim, crec que és summament necessari introduir aquests conceptes des de l’inici del nostre procés d’ensenyament-aprenentatge, fins al final, en l’educació postobligatòria. Si aprenguéssim a dialogar respectuosament, a cooperar, a negociar, etc. no hi hauria ni la meitat dels conflictes que actualment existeixen. Així doncs, considero que el nucli formatiu de la UF1 del MP de FOL és molt important però a la vegada, insuficient, doncs caldria dedicar-hi més espai que només un nucli formatiu. Igualment, caldria apostar per aquesta formació en tots els centres educatius.

Per tal de fonamentar aquests arguments i d’ampliar aquesta informació, adjunto seguidament un vídeo. Espero que sigui d’especial interès.

-       Vídeo “Pensant en els altres, Toshiro Kanamori” un 60 minuts de TV3.  El Sr. Kanamori és un mestre del Japó que treballa les habilitats socials, l’educació emocional i la gestió de conflictes a l’escola. Un cop mirat el vídeo, preguntem-nos: us imagineu si des de ben petits, ens haguessin educat així, com seria actualment la nostra societat? De ben segur que ben diferent!

https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.

PRESENTACIÓ PERSONAL I PROFESSIONAL

Bona tarda companys/es, inicio blog/portafolis i per tant em presento.

Em dic Laura Vilarrubias, tinc 28 anys i he estudiat Educació Social i Treball Social. Actualment treballo com a treballadora social en un servei ambulatori d'intervenció especialitzada en violència masclista, tot fent un treball de recuperació per a aquelles dones i nens i nenes que han viscut una situació de violència.

Sóc d'un poblet petit prop de Girona, anomenat La Cellera de Ter.

La veritat és que no tinc experiència en el sector docent, mai he exercit com a professora. Sí he anat a fer xerrades i formacions a equips docents de diferents escoles i instituts en matèria de violència masclista, però res més. També he estat fent intervenció directe amb infants i adolescència en l'àmbit d'educació no formal i informal, ja sigui com a voluntària i/o com a educadora social. Els coneixements que tinc sobre els cicles formatius de formació professional són els que vaig obtenir l'any passat, quan vaig començar a realitzar el màster del professorat (ho faig a temps parcial).

Al llarg d'aquest curs espero poder obtenir més eines, recursos i coneixements per poder posar-me a treballar com a docent i realitzar la meva tasca tan bé com sàpiga fer, intentant oferir un aprenentatge pràctic, engrescador i significatiu als i les alumnes.

En el meu temps lliure m'agrada molt fer esport i cantar. Dedico també part del meu temps a exercir com a contacontes. Tinc un projecte anomenat "Capgiralla Contes" el qual es basa en explicar i musicar contes clàssics a infants i adolescents des d'una nova mirada, trencant els estereotips i rols de gènere per tal que aquests esdevinguin més igualitaris i generin reflexió tan a petits com a grans.

Seguidament adjunto un vídeo que vaig elaborar per presentar-me a l'assignatura de pràcticum, així em podeu posar cara:

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.