RÚBRICA PER AVALUAR L'ESPAI PORTAFOLIS

Seguidament us presento la meva autoavaluació del portafolis:

RÚBRICA	Escassa consolidació (insuficient i fluix, 0 o 1)	Aprenentatge mitjà (acceptable, 2)	Bon aprenentatge (bé, 3)	Excel·lència en l’aprenentatge (excel·lent, 4)	Puntuació
ACCESSIBILITAT	Els recursos no inclouen llicència Creative Commons. No hi ha, o hi ha escassetat d’elements multimèdia. Aquests no són de massa qualitat. Aquests elements no milloren la comprensió ni generen interès, són inapropiats.	Els recursos inclouen llicència Creative Commons. Hi ha alguns d’elements multimèdia, però de quantitat i qualitat millorable. Aquests elements podrien ser més apropiats i millorar en major mesura la  comprensió i l’interès.	Els recursos inclouen llicència Creative Commons. S’incorporen elements multimèdia de força quantitat i qualitat que faciliten la comprensió, generen interès i són apropiats tot i que dóna peu, en ocasions, a petites confusions.	Els recursos inclouen llicència Creative Commons. S’incorporen elements multimèdia en quantitat i qualitat suficient que milloren la comprensió, generen interès i són apropiats.	3’5 Quantitat i qualitat millorable, però no hi ha confusions.
USABILITAT	Presenta el portafoli amb un baix grau de qualitat en els seus aspectes formals i una presentació poc ajustada: els elements del text i color son diferents i gens coherents i se’n fa un ús inadequat al portafoli.	Presenta el portafoli amb un just grau de qualitat en els seus aspectes formals i una presentació poc correcta: els elements del text i color son diferents i poc coherents i se’n fa un ús, en ocasions, inadequat al portafoli.	Presenta el portafoli amb un bon grau de qualitat en els seus aspectes formals i de presentació: els elements del text i color són iguals o similars i força coherents, tot i que millorables, al portafoli.	Presenta el portafoli amb un excel·lent grau de qualitat en els seus aspectes formals i de presentació: Els elements de text, disseny i color són homogenis i s'utilitzen adequadament a tot el portafoli.	3
NAVEGACIÓ	En general, elements del portafolis costen de visualitzar o no es veuen. La majoria d’enllaços de navegació no funcionen i/o són poc intuïtius.	Alguns elements del portafolis costen de visualitzar. Alguns enllaços de navegació no funcionen i/o són poc intuïtius.	Es visualitzen tots els elements del portafolis però en ocasions, no de forma clara. Els enllaços de navegació funcionen.	Es visualitzen de forma clara tots els elements del portafolis. Els enllaços de navegació de són intuïtius i funcionen.	4
NORMES D’ESCRIPTURA	Hi ha moltes errades de puntuació i/o ortogràfiques. La redacció és millorable, doncs fa ús poc adequat del vocabulari.	Hi ha faltes d’ortografia i de puntuació. Presenta un nivell fluix de redacció, amb un ús ajustat del vocabulari.	Hi ha alguna errada de puntuació i ortografia, però els escrits són entenedors i ben redactats. El vocabulari és adequat.	No hi ha errades de puntuació, ortografia i els escrits són entenedors i ben redactats. El vocabulari  emprat és molt adequat.	3’5
CONTINGUTS I DELS COMENTARIS	Els continguts incorporats són poc o gens adients i mostren un escàs grau de reflexió. Tenen poca o nul·la relació amb la tasca encomanada. Es veu poc o nul treball de  documentació d’altres fonts i articles.	Els continguts incorporats són millorables i mostren una mínima reflexió. En ocasions, tenen poca relació amb la tasca encomanada. S’ha documentat amb algunes fonts i articles.	Els continguts incorporats són força correctes i mostren un bon grau de reflexió. Tenen força relació amb la tasca encomanada. S’ha documentat amb bastantes fonts i articles.	Els continguts incorporats són adients i mostren un alt grau de reflexió. Tenen relació amb la tasca encomanada. S’ha documentat amb diverses fonts i articles.	3’5
SELECCIÓ D’EVIDÈNCIES	Hi ha molt poques evidències o aquestes són nul·les. Les evidències incorporades són en general inadients i de poca o nul·la qualitat. No estan  relacionades amb la reflexió dels continguts. Demostren un grau d’assoliment de les competències molt baix, inclús nul.	Hi ha evidències, però escassegen. Les evidències incorporades són, en ocasions, de poca de qualitat, poc adients i no massa relacionades amb la reflexió dels continguts. Demostren un fluix grau d’assoliment de les competències.	Hi ha forces evidències. Les evidències incorporades són de bastanta qualitat i  força adients i relacionades amb la reflexió dels continguts. Demostren un notable grau d’assoliment de les competències.	Hi ha moltes evidències. Les evidències incorporades són de qualitat, adients i relacionades amb la reflexió dels continguts. Demostren un alt grau d’assoliment de les competències.	3 A vegades les evidències es repeteixen en diferents entrades del blog.
BIBLIOGRAFIA	Les fonts utilitzades no estan citades ni referenciades en estil APA.	Algunes fonts utilitzades no estan citades ni referenciades en estil APA, i les que sí ho estan, presenten errors.	Les fonts utilitzades estan citades i referenciades en estil APA, tot i que s’observen petits errors.	Les fonts utilitzades estan ben citades i ben referenciades, en estil APA.	4
Total puntuació:					24’5 /28 = 8'75

AUTOAVALUACIÓ DEL MEU PROCÉS D’APRENENTATGE

Finalment, faré una última entrada al portafoli per tal de valorar els meus aprenentatges en referència a aquest mòdul.  

Voldria comparar els meus aprenentatges amb aquesta foto i fer com aquesta petita metàfora. M’explico: curso el màster en 2 anys, aquest es el meu segon curs. El motiu pel qual l’estudio és per entrar a ensenyament, per cursar cicles formatius de l’àmbit social. Al no haver-hi cap especialitat del màster de formació del professorat més relacionada amb el món social que pogués fer virtualment, el vaig fer de FOL. Això vol dir que  inicialment el meu nivell de coneixements relacionats amb la Formació i l’Orientació Laboral era força pèssim. Durant tot el curs passat,  vaig estar fent assignatures bastant introductòries, m’anava endinsant en el món de FOL, elaborant treballs i projectes per aprendre més o menys de què anava. Però certament és que vaig acabar el curs sense saber, exactament, de què tractava aquesta assignatura de FOL i quins continguts específics treballava, ho veia com tot molt abstracte. De manera que em sentia poc preparada per poder exercir com a professora de FOL, doncs no tenia res clar. En aquest sentit, i relacionant-ho amb la foto, em sentia ocell que no podia deixar el seu arbre, doncs em creia vulnerable, dèbil, confusa, sense res clar. Amb la realització d’aquesta assignatura, he aclarit molts dubtes, sobretot quins eren els continguts específics a treballar al MP de FOL, que fins al moment no els tenia clars. També he vist com aquests s’organitzaven (unitats, hores que s’hi dediquen, nuclis formatius...), com era una programació, com es podien avaluar tot el que es treballava, etc. En definitiva, una informació molt útil i pràctica, al meu parer, per poder exercir com a futura professora de FOL.  Ara em sento més capacitada i empoderada per poder fer classes de FOL en un futur, malgrat no siguin els de FOL, uns coneixements que jo tingui, per la meva formació inicial, molt coneguts i interioritzats. Però com a mínim, sé quins són els continguts, com és una programació i si mai em toca exercir com a professora de FOL, sóc conscient que hauré de fer un treball intens de documentació prèvia. Per tant, aquesta assignatura m’està permetent començar a volar com a ocell, no sentir-me sense ales per poder volar, sentir-me amb eines i orientada per poder començar a desenvolupar la meva tasca com a docent.

Font: Istock, banc d'imatges gratuïta

Com comentava, per mi, el més interessant ha estat aprendre com és una programació i com s’estructura el mòdul de FOL (continguts específics, RA, UF, nuclis formatius, etc.). Això m’ha permès situar-me molt. Crec que aquests aprenentatges em són i em seran molt útils, doncs en un futur els podré utilitzar per exercir com a professora de FOL, si és el cas, doncs estic ja apuntada a llistes també d’aquesta especialitat docent. La familiarització amb la programació em servirà per totes les  especialitats que jo realitzi com a docent, ja sigui fent FOL, Intervenció Sociocomunitària o cicles formatius de la família professional de “Serveis socials i a la comunitat”, que és el que jo puc cursar, doncs entenc que en totes les assignatures que imparteixes cal elaborar una programació. El fet de realitzar el màster en especialitat FOL, m’obliga a formar-me en aquella especialitat que puc cursar per formació inicial i que vaig més coixa, per tant, és una oportunitat ideal per aprendre i empapar-me de nous continguts que en un futur hauré d’impartir.

Com a evidència d'aprenentatge, presento el link de la programació elaborada en grup:

https://docs.google.com/document/d/1OzwbNHNgRkHeiEJLlQWn_lbkS8w9POXgbMHEMlpzoqk/edit

La realització del projecte no ha estat dificultosa. Les activitats eren clares. Partint d’un model de programació, l’havíem d’anar desenvolupant amb els continguts impartits al MP de FOL d’un cicle en concret. Cal dir que el grup de treball ha estat molt encertat. Tots els membres del grup hem mostrar un alt grau d’implicació i les tasques han estat molt repartides i consensuades. No hi ha ningú que hagi tingut sobrecàrrega de feina, al meu parer. Això ha facilitat la realització dels treballs grupals. També cal dir que al haver començat pràctiques els 4, tots ja teníem en mà les programacions dels nostres instituts i ja teníem una guia en quant a format i redacció de continguts per a l’elaboració de la programació, encara que fos de cicles diferents. Val a dir que el fet d’haver-se de regir pel currículum especificat al BOE i a la pàgina del departament d’ensenyament, hi havia moltes coses que no donaven marge d’error.

Una de les principals dificultats ha estat l’avaluació dels aprenentatges. Repartir % per cada activitat avaluada, que tot quadri, etc. ha estat liat. A més, amb el grup hi ha hagut disparitat d’opinions. Hi havia qui estava d’acord en utilitzar una metodologia més clàssica on els continguts es donen a través de classes magistrals i s’avaluen a partir d’examens. D’altres que intentàvem apostar per una metodologia més activa on l’aprenentatge el descobreix l’estudiant en base a treballs, recerques, etc. Finalment, hem acabat fent un mixt i hem mesclat les dues metodologies i els percentatges de l’avaluació han acabat quadrant.

En relació a l’ús de les TIC, m’agrada que a cada activitat, ja sigui en aquesta o en altres assignatures, se’ns ofereixin eines TIC per a desenvolupar alguna tasca. Per a mi, aquestes eines són noves, anteriorment no hi havia tingut contacte. Val a dir que inicialment, quan llegeixo les fites i veig que hem de fer quelcom amb un nou recurs TIC, m’angoixa una mica, doncs la desconeixença a vegades dóna inseguretat. Malgrat tot, les eines que se’ns proposen són accessibles i fàcils d’utilitzar, molt intuïtives. De manera que quan et poses a realitzar la tasca, te n’acabes ensortint i acabes aprenent a base de pràctica, una nova eina TIC per a utilitzar com a futura docent amb els i les alumnes. Des que he començat el màster, he après a fer una presentació amb “prezi”, a fer un mapa conceptual amb  “mind meister", a elaborar una revista amb “calameo”, a fer vídeos amb l’eina “presenta” o el “moviemaker”, a obrir un eportaboli (blogger), a fer un “kahoot”, un “formulari de google”, a utilitzar llicències Creative Commons i fotos i documents lliures... Tot això són recursos que m’emporto per a poder aplicar en un futur com a docent amb els alumnes.

Una clara a evidència d’aprenentatge és aquest propi blog que estàs llegint, atès que sense habilitats TIC, no l’hagués pogut realitzar. També deixo el link d’un mapa conceptual que he elaborat a l’assignatura de pràcticum a través del “mindmeister” i del prezi que vam elaborar en aquesta mateixa assignatura per fer un mapeig inicial dels MP de FOl i EiE:

-         Link del mapa conceptual del “mindmeister”: https://www.mindmeister.com/1378294848?t=IKLb6T6Dzk&auto_start=changes&f=email_notify_map_change&utm_campaign=notify_map_change&utm_medium=email&utm_source=notify_map_change

-          Link del prezi: https://prezi.com/p/sp89rjjhgzt1/

Per acabar la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, mencionaré 3 coses que m’han agradat del curs i un aspecte de millora.

Començaré pel que es pot millorar: Crec que es podria incloure a la programació/assignatura continguts d’EiE, doncs és quelcom que com a futurs professors de FOL també podem impartir i en cap moment se n’ha parlat a aquesta assignatura. Si no és en aquesta, potser es podria incloure una petita nova assignatura al màster per elaborar una programació d’EiE, tal i com hem fet amb FOL, doncs ha estat molt útil.

D’altra banda, un aspecte que m’ha agradat molt del curs és la incorporació d’una entrada al portafoli d’”Aprenentatge Basat en Projectes”. Crec que és molt important fer coneixedors als i les futurs docents d’aquestes metodologies innovadores que responen als reptes i a les necessitats de la societat actual, per tal de trencar esquemes i metodologies de funcionament antiquades i poc útils en l’actualitat.

Seguint en aquesta línia, un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció i m’ha agradat és el fet que en la programació no s’avaluïn els continguts sinó les competències assolides. Crec que d’aquesta manera,  afavoreixes metodologies com l’ABP i es van eliminant tècniques més passives com la memorització i la reproducció dels continguts, les quals no generen, en absolut, aprenentatge significatiu.

Finalment, un últim aspecte que m’ha agradat, com ja he comentat, és la bona avinentesa amb el grup de treball. Realment dóna gust treballar amb gent responsable, respectuosa amb els altres i treballadora. Treballar en grup és quelcom que s’ha de potenciar, doncs qui, avui en dia, en una societat tan fragmentada i hiperespecialitzada, no necessita interaccionar amb altres per assolir els seus objectius i/o realitzar les seves funcions? Tanmateix, quan aquest treball en equip és equitatiu i respectuós, l’aprenentatge es multiplica exponencialment. Crec que en aquesta assignatura i amb aquest grup, ha estat així. Gràcies equip!

Deixo dues evidències de la bona avinentesa del grup i les bones valoracions que entre tots hem fet:

-          Graella avaluacions de la fita 1.3:

Font: imatge pròpia de l'autora

-          Conversa de “whatsapp” informal al acabar l’activitat 1.3:

Font: imatge pròpia de l'autora

DIARI DE BITÀCORA DE LES PRÀCTIQUES

Ara fa només 3 setmanes he començat les pràctiques. Degut a que aquí a les comarques de Girona molts instituts estan en vaga a l’hora d’agafar estudiants de pràctiques, m’ha costat molt trobar un centre on poder-les realitzar, tant que fins creia que hauria de deixar les pràctiques pel curs vinent per manca de centre.

Font: Istock, banc d'imatges gratuït

Finalment, les he pogut iniciar a l’ETECAM de Salt, un centre privat que imparteix i emet les titulacions oficials de Grau Mitjà en vídeo, dj i so i el Grau Superior en so per a audiovisuals i espectacles. En total al centre formatiu hi ha 33 alumnes.

El que he pogut observar en aquests primers dies de presa de contacte és que un centre educatiu privat funciona molt diferent que un centre educatiu públic. Seguidament ho argumentaré. A l’Etecam, per exemple, el professorat no està en plantilla, és a dir, no està a jornada complerta o aquesta no és la seva feina principal. Els únics que ho estan són el director i el cap d’estudis, aquest últim al 60% de jornada. La resta de professors estan contractats només per les hores de classe que imparteixen, i són autònoms. Així doncs, les meves tutores, que imparteixen cada una el MP de FOL a un cicle diferent, venen a fer 2 hores de classe setmanals i marxen, atès que la seva feina principal no és aquesta, sinó que donar classes és un “a més a més”. Això fa que als centres privats no es facin tantes reunions de coordinació ni claustres, com es fan als centres educatius públics, on pel que tinc entès, setmanalment es fan reunions de departament, per exemple. A l’Etecam, els departaments no existeixen i podríem dir que el professorat no es coneix, doncs cadascú té el seu horari de classe, la ve a impartir i marxa, no hi ha guàrdies, ni permanència al centre, ni aules d’acollida, etc. Segons el Cap d’Estudis, l’única reunió que fan és la junta avaluativa, a final de trimestre, per avaluar l’alumnat. Malgrat tot, comenta que hi assisteix molt poc professorat, doncs molts d’ells/es s’absenten per qüestions laborals (important tenir en compte que el professorat tampoc cobra aquestes reunions que fan).

Un altre punt feble que observo d’aquest centre, és que el professorat no té una formació  en processos d’ensenyament-aprenentatge com s’exigeix en un centre públic. Per entrar a un institut públic, cal que tot el professorat es formi fent el màster de professorat. En canvi, en un centre privat, aquest no és un requisit. De fet, de tots els professors que treballen a l’Etecam, no n’hi ha cap que es dediqui a la docència pròpiament dita, i per tant no tenen ni l’antic CAP, ni el màster del professorat ni cap formació acreditativa. Al meu parer, això fa que la qualitat dels processos d’ensenyament aprenentatge depengui completament de les habilitats que tingui el professor per educar.

D’altra banda però, veig que també hi ha avantatges dins un centre privat. Seguint analitzant la plantilla de professorat, veig que aquests professors estan molt més especialitzats en la matèria que imparteixen a la vegada que parteixen d’una visió pràctica (doncs la seva activitat laboral principal és dur a la pràctica tots els continguts que imparteixen a classe) de manera que pot ser un factor que augmenti la qualitat educativa  del centre. Posaré un exemple: en un institut públic, en un grup classe hi ha només un professor que imparteix el MP de FOL. Aquest MP té 3 grans àmbits diferents: prevenció laboral, dret laboral (seguretat social, desocupació, relacions laborals, salaris, etc.) i gestió de conflictes i treball en equip. En un institut públic un sol professor cursa aquests tres àmbits. Aquest professor però pot ser, de formació inicial, advocat, treballador social, psicòleg, director d’empreses, filòsof, economista, gestor, etc. tal i com indica a la pàgina web del departament d’ensenyament: “titulacions per impartir un ensenyament” i que deixo el link com a evidència:  https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/pls/apex/f?p=2011914:28:::NO:::

Però jo em pregunto: què en sap un filòsof de dret laboral? I un treballador social de prevenció de riscos laborals? I un economista de treball en equip i comunicació assertiva? Segurament poc. Però sàpiga el que sàpiga, aquest professor ha d’impartir contingut sobre aquests tres àmbits, fet que fa que en alguns temes segurament pugui anar coix, i la formació que doni no pugui ser del tot qualitativa.

En canvi, a l’Etecam, aquest MP l’imparteixen 3 professors diferents al llarg del curs. L’àmbit de prevenció laboral la dóna una persona que té un màster en prevenció de riscos laborals. El nucli formatiu de gestió del conflicte i treball en equip el fa una psicòloga, i els temes de dret laboral els imparteix una advocada laboralista. D’aquesta manera, les tres professores són persones que dominen completament el tema que imparteixen atès que treballen en aquest món de manera que poden aportar la seva experiència. Així, els continguts impartits no són només fruit de la teoria estudiada per impartir, sinó extrets també de la seva pràctica del dia a dia. Al meu entendre, això permet que les classes puguin ser de molta més qualitat atès que els professionals estan molt més especialitzats.

Un altre avantatge que veig en aquest centre privat en comparació amb un centre públic és que el centre és petit i molt familiar. En total, hi ha 33 alumnes en tota l’escola. Al CFGS de so, a la classe de FOL, només hi ha 4 alumnes, i al CFGM, en són 12. En canvi, en un centre públic, normalment aquest nombre s’eleva bastant més. El fet que siguin pocs alumnes, permet generar, al meu parer, processos d’ensenyament aprenentatge d’alta qualitat i focalitzar molt més en les necessitats i demandes dels alumnes generant així certa flexibilitat i adaptació, així com, més individualització, si és degut.

Una evidència de tot el que he mencionat, és l’aplicació “classlife”. És com una mena de “moodle” que fan servir a l’Etecam tan professors i alumnes per penjar els continguts impartits a classe, les entregues de l’alumnat, on hi ha la normativa del centre, etc.

Seguidament en deixo el link: http://etecam.classlife.education/admin

Finalment, després de reflexionar i d’exposar, segons el que he observat, els pros i contres així com les diferències d’un centre públic i un de privat, vull comentar un aprenentatge molt pràctic i útil que he après a les pràctiques assistint, com a observadora, a  les classes que imparteix la meva tutora. Aquesta explicava als alumnes les lleis i documents importants que regeixen les relacions laborals. Llavors van fer una pràctica per aprendre a buscar informació fiable en relació als diferents convenis laborals. En aquest sentit, si vols buscar un conveni, la majoria de gent aniria a google a cercar-lo, no és així? Ella els va ensenyar que a la pàgina web de la Generalitat, hi ha penjats tots els convenis, els annexes, les dates d’actualitzacions, etc. Crec que és una informació molt útil, doncs com a futurs treballadors per compte aliè, els alumnes sempre estaran regits per un conveni, i saber d’aquest, el seu contingut i com cercar-lo a fonts fiables és quelcom bàsic i important a saber.

Seguidament adjunto el link de la web per cercar els convenis com a evidència d’aprenentatge: https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/convenis_colectius/cercador_de_convenis/

Espero seguir aprenent i enriquint-me tant com fins ara en aquests mesos de pràctiques que tinc per endavant. Som-hi!

L'APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES: el repte educatiu del segle XXI

L’Aprenentatge Basat en Problemes, d’ara en endavant L’ABP, tal i com Valero i Garcia (s.d.) mencionen al seu article, “implica cambios profundos en la organización del proceso de enseñanza y aprendizaje y en el rol de profesores y estudiantes.” Per tant, requereix canviar tècniques i metodologies  respecte a l’educació tradicional, fet que en moltes ocasions, i per a molts docents, l’ABP genera resistències al canvi.

Larmer i Mergendoller (2010), defineixen molt bé l’educació tradicional i el tradicional treball en equip: “In a typical unit of instruction containing a project, a teacher covers a topic with a combination of lectures, textbook readings, worksheets, and perhaps short activities, video programs and website visits. Then, students are given an assignment to do on their own at home: say, to create a poster about a disease, showing its effects on the body, how the body reacts, and how it is treated. These “projects” are displayed in the classroom, but are not formally presented or discussed in detail. The unit culminates with a test emphasizing factual recall.” Tal i com es descriu, el professor dóna molta importància a l’estudi i l’aprenentatge basat en l’educació tradicional, mentre que deixa pel final, donant poca importància al projecte ("is served up for dessert”, afirmen). I continuen dient que “In 21st Century Project Based Learning it is the project that is the main course”. Per què? Perquè l’ABP és la metodologia que millor respon als reptes del segle XXI.

Aquests no són projectes que es limiten a reproduir el que s’ha estudiat, tal i com succeeix en l’educació tradicional. Sinó que l’ABP és una metodologia amb un enfocament globalitzat el qual intenta generar aprenentatge significatiu i no fragmentat; desenvolupar pensament reflexiu; fomentar la resolució de problemes i el treball col·laboratiu; fomentar les habilitats, competències i hàbits necessaris requerits al món laboral del segle XXI; potenciar la investigació; donar veu i opinió a l’alumnat facilitant l’adopció de responsabilitats i l’autonomia, entre altres. 

L’Escola Nova 21 és un moviment que s’està estenent arreu de Catalunya i que utilitza l’ABP com a metodologia d’aprenentatge. Seguidament adjunto un vídeo realitzat en una assignatura del màster de pedagogia que vaig fer temps enrere, on explico l’Escola Nova 21 i l’ABP.

La diferència principal entre el tradicional treball en equip i l’ABP és que el treball en equip es basa en realitzar una tasca concreta per àrea de coneixement (ara treball en equip de català, ara de matemàtiques, etc.) en grup, sense anar més enllà. En canvi, l’ABP és un pas més: treballant de forma cooperativa, o individual, es tracta de donar una resposta global i no fragmentada per tal d’afavorir l’aprenentatge competencial de l’alumnat. L’ABP intenta generar reflexió, recerca i indagació, així com les tasques estan contextualitzades, és a dir, es solen basar en contextos reals. Parteix de l’interès de l’alumnat i no només es té en compte el resultat final, sinó també el procés, així com hi sol haver una co-avaluació. El treball en equip pot o no complir aquests requisits, però no són indispensables.

Al meu parer, l’ABP ha sorgit com a conseqüència de canvis substancials en els escenaris socials (culturals, econòmics, polítics, tecnològics, etc.) i que afecten als contextos educatius. Vivim en una societat molt complexa i canviant, on malauradament, l’educació no avança al mateix ritme que aquests canvis socials, polítics, tecnològics, culturals, etc. i per tant no respon a les demandes socials del moment. És així com el model educatiu actual ha quedat antiquat i gairebé obsolet, de manera que s’estan ensenyant coses innecessàries, que no preparen pel món laboral. Perquè sinó, com s’explica que hi hagi tan atur juvenil i que un 40% de les empreses no trobin treballadors amb el perfil que busquen?

Per això, en un intent de respondre a aquestes demandes socials, polítiques, econòmiques, tecnològiques, etc., sorgeix l’ABP, per intentar avançar, donar respostes i innovar educativament parlant.

L’ABP, com he esmentat anteriorment, pretén desprendre’s de les reminiscències del model d’educació clàssica que encara romanen a alguns centres. És cert que l’educació actual ha progressat, però no lo suficient. Per tant, per aconseguir que l’educació s’emmotlli a les necessitats socials actuals, cal deconstruir per tornar a construir. Fa falta aprendre a aprendre d’una altra manera. És necessari parar-nos a pensar què s’espera d’un ciutadà educat al segle XXI i si realment estem treballant en aquesta línia. Actualment es fa necessari un treball competencial i cooperatiu; fomentar les emocions i els sentiments; donar importància a la pràctica, a la curiositat i a l’experimentació; potenciar la reflexió i la implicació crítica per promoure el pensament propi; apostar per l’autonomia; fomentar la flexibilitat; treballar l’establiment de relacions i vincles sans així com la importància de la comunicació assertiva, entre altres. I això és el que fomenta l’ABP.

L’ABP es basa, al meu entendre, en potenciar el saber fer i sobretot el saber ser, no en el saber. I és que la societat actual el que més demana no són coneixements, sinó tenir habilitats, competències i actituds per moure’s per la vida.

Altres evidències que presento de l’ABP són els treballs que realitzem en aquest màster de la UOC. Considero que es fomenta molt el treball col·laboratiu i competencial, la reflexió, el treball de les emocions, etc. A més a més tot són treballs i projectes (molts d’ells grupals), i no exàmens (basats en la memorització). Deixo doncs el link de la revista de FOL que vam desenvolupar de forma grupal en una assignatura anual del curs passat així com un vídeo que vaig realitzar al màster de psicopedagogia també de la UOC, a on faig una carta al cos. Trobo que són dos exemples que mostren molt bé l’ABP.

Link de la revista: https://www.calameo.com/books/005748109ed42cc6f6fee

Vídeo “Carta al cos”:

Finalment també deixo els dos links dels articles que es proposen llegir per al desenvolupament d’aquesta reflexió, doncs la seva lectura m’ha anat molt bé per entendre què era l’ABP.

-       Cómo empezar fácil con PBL: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/11951/a13.pdf?sequen ce=1&isAllowed=y

-       The main course, not desert: How are students reaching 21st century goals? With 21st century Project Based Learning.: http://files.ascd.org/pdfs/onlinelearning/webinars/webinar-handout1-10-8- 2012.pdf

WEBGRAFIA

-       Valero-García, M. i Garcia, J. (s.d.). Cómo empezar fácil con PBL. Universitat politècnica de Catalunya i Universitat de Deusto. Recuperat a 3 de desembre de 2019 des de https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/11951/a13.pdf?sequen ce=1&isAllowed=y

-       Larmer, J. i Mergendoller, J. (2010).  The main course, not desert: How are students reaching 21st century goals? With 21st century Project Based Learning. Buck Institute for Education. Recuperat a 3 de desembre de 2019 des de http://files.ascd.org/pdfs/onlinelearning/webinars/webinar-handout1-10-8- 2012.pdf